Marcus.cat Benvinguts/des !   bienvenidos/as !!   wellcome all !!!

Presentació del Marcus i les "musicografies"

Em dic Marc Oller Duran i vaig néixer a Barcelona l'any 1973, el meu nom artístic és Marcus i sóc un pintor "autodidacta".Vaig començar a pintar "en serio" l'any 1989, quan em vaig trobar una fusta abandonada al carrer que vaig decidir pintar conscientment de manera inconscient i totalment experimental, tot deixant que la pintura s'expressés lliurement mitjançant el action painting i el dripping, així va néixer la " finestra a l'infinit ", un quadre profundament abstracte que va obrir la meva ment a les infinites possibilitats que la creativitat pot oferir si un s'allibera de la necessitat de buscar la perfecció i es deixa portar pel "potencial creatiu de l'atzar", que jo anomeno "artzar".

Durant molts anys vaig seguir experimentant amb l'expressionisme abstracte, després vaig començar a pintar una mena d'abstracció figurativa, creant un nou estil que vaig anomenar "curvisme cordil·lini"… i més endavant vaig començar a aprendre a dibuixar figuratiu amb un estil no realista, més aviat poètic i oníric, deixant que aflorés l'inconscient i alliberant-me de l'autocensura... fins que fa uns cinc anys, el 2011, vaig començar a pintar amb la música com a font d'inspiració, tractant d'expressar abstractament la musicalitat, imaginant les melodies com si fossin notes dansant i volant en l'espai i el temps.

Després d'experimentar molt amb l'artzar i inspirar-me en les meves músiques preferides vaig començar a combinar les melodies voladores amb breus poemes que vaig començar a escriure expressament per anar provant com podria relligar la música i la lletra dels poemes fins que poguessin ser cantats com cançons, procés en el qual, de fet, encara em trobo…

Però de sobte, un bon dia, contemplant la meva obra amb perspectiva i retrospectiva vaig comprendre que podia extreure'n les notes bàsiques tot retallant les formes més senzilles i alhora més repetides, que resulta que són molt semblants a les sanefes de lletres que dibuixem de ben petits per aprendre a escriure...

Aleshores tot assignant a cada forma una nota i un color vaig entendre que podrien funcionar realment com a nous signes musicals, a mig camí entre la pintura i el disseny gràfic, on la forma té un sentit i un significat, i que per tant podrien esdevenir una nova realitat gràfica amb l'originalitat de no haver estat creada artificialment des de l'intenció lògica del pensament, sinó naturalment des de l'intuïció estètica d'una abstracció artística.

I així és com, sense voler-ho, ni saber-ho, m'he inventat aquest nou conjunt de notacions musicals, que anomeno "musicografies", que a part de tenir un sentit com a experiment i projecte artístic, tenen un sentit com a sistema alternatiu per compondre nova música des de la gestualitat gràfica, i que a més allibera les notes musicals de la pauta del pentagrama, perquè ara cada nota té una forma diferent i el canvi de nivell només indica els canvis d'octava o de corda i per tant simplifica, sense voler-ho expressament, alguns aspectes de les partitures clàssiques…etc.

En un principi el meu somni i projecte artístic només era poder veure la música i poder escoltar la pintura, buscant una mena de sinestèsia, però ara veig que les "musicografies" superen amb escreix el meu somni, ja que poden servir tant per veure versions més pictòriques o gràfiques de partitures ja existents, com per compondre de veritat noves músiques d'una forma més senzilla, lúdica i plàstica a tothom qui ho vulgui provar.

Espero sincerament que us agradin les noves "musicografies" i us animeu a provar de fer alguna composició pròpia !!

Una cordial salutació, salut !!
Marcus '16



Presentación del Marcus y las "musicografias"


Me llamo Marc Oller Duran y nací en Barcelona en 1973, mi nombre artístico es Marcus y soy un pintor "autodidacta".Empecé a pintar "en serio" en 1989, cuando me encontré una madera abandonada en la calle que quise pintar conscientemente de manera inconsciente y totalmente experimental, dejando que la pintura se expresara libremente mediante el action painting y el dripping, así nació la " ventana al infinito ", un cuadro profundamente abstracto que abrió mi mente a las infinitas posibilidades que la creatividad puede ofrecer si uno se libera de la necesidad de buscar la perfección y se deja llevar por el "potencial creativo del azar", que yo denomino "artzar".

Durante muchos años seguí experimentando con el expresionismo abstracto, después empecé a pintar un tipo de abstracción figurativa, creando un nuevo estilo que denominé "curvismo cordilinio"…y más adelante comenzé a aprender a dibujar figurativo no realista, más bien poético y onírico, dejando que aflorara el inconsciente y liberandome de la autocensura...hasta que hace unos cinco años, en 2011, empecé a pintar con la música como fuente de inspiración, tratando de expresar abstractamente la musicalidad, imaginando las melodías como si fueran notas danzando y volando en el espacio y el tiempo.

Después de experimentar mucho con el artzar e inspirarme en mis músicas preferidas empecé a combinar las melodías voladoras con breves poemas que empecé a escribir expresamente para ir provando como podría religar la música y la letra de los poemas hasta que pudieran ser cantados como canciones, proceso en el cual, de hecho, todavía me encuentro…

Pero de repente, un buen día, contemplando mi obra con perspectiva y retrospectiva comprendí que podía extraer las notas básicas recortando las formas más sencillas y a la vez más repetidas, que resulta que son muy parecidas a las cenefas de letras que dibujamos de muy pequeños para aprender a escribir...

Entonces asignando a cada forma una nota y un color entendí que podrían funcionar realmente como nuevos signos musicales, a medio camino entre la pintura y el diseño gráfico, donde la forma tiene un sentido y un significado, y por lo tanto podrían convertirse en una nueva realidad gráfica con la originalidad de no haber sido creada artificialmente desde la intención lógica del pensamiento, sino naturalmente desde la intuición estética de una abstracción artística.

Y así es, cómo sin quererlo, ni saberlo, me he inventado este nuevo conjunto de notaciones musicales, que denomino "musicografias", que aparte de tener un sentido como experimento y proyecto artístico, tienen un sentido como sistema alternativo para componer nueva música desde la gestualidad gráfica, y además libera las notas musicales de la pauta del pentagrama, porque ahora cada nota tiene una forma diferente y el cambio de nivel sólo indica los cambios de octava o de cuerda y por tanto simplifica, sin quererlo expresamente, algunos aspectos de las partituras clásicas…etc.

En un principio mi sueño y proyecto artístico sólo era poder ver la música y poder escuchar la pintura, buscando un tipo de sinestesia, pero ahora veo que las "musicografias" superan con creces mi sueño, puesto que pueden servir tanto para ver versiones más pictóricas o gráficas de partituras ya existentes, como para componer de verdad nuevas músicas de una forma más sencilla, lúdica y plástica a todo el mundo que lo quiera probar.

Espero sinceramente que os gusten las nuevas "musicografias" y os animéis a probar de hacer alguna composición propia !!

Un cordial saludo, salud !!
Marcus '16



Presentation of Marcus and the "musicographies"


My name is Marc Oller Duran, I was born in Barcelona in 1973, my artistic name is Marcus and I am a "self-taught" painter ". I started painting "seriously" in 1989, when I found an abandoned wood piece on the street that I decided to paint consciously by unconsciously and totally experimental way, leaving the paint freely express through action painting and dripping so this way was born the "window to the infinite," a profoundly abstract paint that opened my mind to the infinite possibilities that creativity can offer if one is freed from the need to seek perfection and let flow the "creative potential of chance", which I call "artzar." (in catalan chance it's called atzar, that word mixed with the word art makes the "artzar")

For many years I kept experimenting with abstract expressionism, then I started doing a kind of figurative abstraction creating a new style that I called "curvisme cordil·lini" ... and later I learned how to draw figurative in a unrealistic style, in a poetic and dreamy style, letting the unconscious flow and freeing my self-censorship... until about five years ago, in 2011, I began to paint with music as a source of inspiration, trying to express abstractly musicality, imagining melodies as notes that were dancing and flying in space and time.

After experimenting a lot with artzar and inspiring me in my favorite music I started to combine flying melodies with short poems that I wrote expressly to try to reconnect the music and lyrics of the poems until they could be sung as songs, process in which still I am...

But suddenly one day, looking at my work with perspective and retrospective I realized that I could extract all the basic notes cutting the simplest and more repeated forms, that are very similar to the letters that we draw in the early age to learn to write ...

Then, assigning each form a note and a color I understood that it could realy work as new musical signs, halfway between painting and graphic design, where the form makes sense and meaning, and then become a new graphic with the originality that it have been created not artificially from the logic intention of the mind, but yes naturally from the esthetic intuition of an artístic abstraction.

And this way, not wanting it, and unknowing it, I've invented this new set of musical notations, which I call "musicographies" who have not only a sense as an artístic experiment and a artistic project, but they also have a sense as an alternative system to compose new music from the graphic gesture, and also let the musical notes free of the pattern of the pentagram, because now every note has a different shape and change level only indicates octave or cord changes and therefore simplifies , not wanting expressly, some aspects of classical sheet music... etc.

At the begining my dream and artistic project was only to get able to see the music and to get able to listen the painting, looking for a kind of synesthesia, but now I see that "musicographies" are better than my dream because they can make you see new pictorical or graphical versions of existing sheets and also compose really new music in a more simple, fun and plastic way to anyone who wants to try it.

I sincerely hope you like the new "musicographies" and I encourage you to try yourself to do some new composition !!

Best regards, health !!
Marcus '16